Segons la previsió el vent, si compareixia, seria de mestral i molt fluix, i no va endevinar del tot.
A la línia de sortida, on hi havia 10 vaixells, el vent bufava variable tant de direcció com de força, oscil·lant entre el mestral i la tramuntana i entre 7 i 10 nusos amb una ona que no facilitava la feina als vaixells més petits. La sortida com sempre va esser molt interessant, ja que ningu vol donar avantage als demés.
Els vaixells começaren la cenyida cap a una boia enmig de la badia davant Son Serra. L'Aia de Miquel Oliver ben aviat es va posar al cap davant, seguit del Kaya de Jofre-Cantó i el Bauxa de Jaume Fullana i un poc més darrera pel Lolita de Carles Serra que va optar per pujar més que els altres i així poder posar després el genaker accelerant i retallant les distàncies amb els de davant.
Al llarg del segon tram, que consistia en anar d'una boia situada davant Betlem fins a la línia de sortida, les posicions no varen variar i l'Aia seguia líder seguit del Bauxa i el Kaya molt junts amb un cert avantage sobre el quart que era el Lolita. Per darrera ells es formava un grupet integrat pel Trap de Colau Sitjar, l'Smile de Colau Obrador i l'Elke 1 de Frank Ferchau. Tancaven la classificació el Tacuma de Toni Llinàs i el Verd de Miquel Rius, els dos vaixells més petits de la flota.
Una vegada els vaixells havien passat per la línia de sortida, s'havien de dirigir una altra vegada a la boia de Son Serra i tornar de nou a l'sortida que en aquesta ocasió era l'arribada. En aquesta empopada els vaixells varen poder posar l'spi i navegar a tota velocitat cap a la línia d'arribada quedant la classificació final de la manera següent:
